La Psicoteràpia és un procés de comunicació/relació entre la  terapeuta i la persona que acudeix a la consulta, que pretén millorar la seva qualitat de vida.

Aquesta millora es fonamenta en la relació terapèutica que s’estableix entre ambdós i busca com objectiu últim aconseguir un canvi en la mirada sobre un mateix, els altres i la vida. Com a resultat d’això es produeix un canvi en la manera de sentir, pensar i actuar. i en una major satisfacció amb la seva vida.

El procés terapèutic pot estar adreçat a una situació concreta, a un conflicte on la persona pateix, no troba solució al que li amoïna,  es sent mancat de recursos o bé a un procés més global enfocat a revisar  l’actitud que  té davant la vida.

L’objectiu és que la persona pugui encarar, enfocar la seva vida amb la màxima capacitat i potenciació de les seves habilitats.. Que pugui superar les limitacions i dificultats que poden estar relacionades amb les experiències traumàtiques viscudes a la infantesa o amb les experiències que ha anat vivint al llarg de la seva història de vida.

El meu treball està dins la Psicoteràpia Integradora Humanista.

Possibilitat  psicoteràpia on line.

Són dos enfocaments  que responen a dues maneres d’entendre la persona i el seu tractament.

Des de la perspectiva psiquiàtrica, i més des de l’àmbit de la medecina, sovint es considera  que el problema psicològic és fruit d’un desequilibri químic del cos, del cervell i del sistema nerviós.

Des de l’àmbit de la psicologia el problema psicològic, en moltes ocasions, s’origina a partir d’una dificultat de la persona per viure d’acord amb les pròpies necessitats.

En psiquiatria el tractament està basat en psicofàrmacs i la dosificació d’aquests segons la simptomatologia que presenta la persona en cada moment.

En psicologia es posen al servei del client/pacient diferents tècniques psicològiques que li faciliten treure recursos propis per arribar a promoure el seu propi canvi en la direcció desitjada.

En aquest sentit, un procés terapèutic requereix una actitud activa de la persona pel que fa a la seva situació i evolució. Per tant, és la pròpia persona la que ha de decidir, amb l’ajuda del terapeuta, si en un moment determinat del seu procés es fa necessari o no un tractament farmacològic puntual o de més llarga durada.