Com aconseguir l’autocura i el benestar en temps de Covid 19.
Marga Jordana Boneta. Psicòloga Especialista en Psicologia Clínica
Per què és important l’autocura i el benestar en temps de Covid
Sempre és important la cura del benestar però en aquests temps de Covid, adquireix més rellevància.
En aquesta època de pandèmia, la incertesa sobre el present i el futur és a les nostres ments, afectant a la nostra autocura i al nostre benestar.
En un món que consideràvem raonablement segur, ens trobem que un virus ho ha remogut i qüestionat tot, portant-nos a replantejar aspectes de les nostres vides, que donàvem per fets i establerts.
Com el Covid influeix en la nostra autocura i en el nostre benestar?
Cada un de nosaltres tenim una manera particular de reaccionar i de fer front a les situacions quotidianes, que ens impacten a nivell emociona. Y això depèn de la nostra història de vida i del sentit i significat que atribuïm a allò que estem vivint y sentint.
En aquest sentit, la crisi pel Covid 19 afecta a la nostra autocura i al nostre benestar de diferent manera i grau.
Tots nosaltres, ens veiem afectats en diferent manera i grau per aquesta situació tan invasiva i intensa que provoca canvis en molts aspectes de les nostres vides.
En cada persona es manifesta segons:
- El seu estil de personalitat.
- La seva capacitat per manejar l’estrès i la incertesa.
- Els seus recursos i resiliència
Segons l’estil i l’actitud de cadascú, acceptem amb més facilitat o dificultat la realitat, la vivim amb més o menys intensitat i angoixa o ens envaeix la tristesa, o la ràbia, o la impotència.
Tens més informació sobre emocions en l’ article Teoria evolutiva de les emocions
Davant d’aquest impacte personal i social, la capacitat d’adaptació és un element fonamental.
Hem de ser capaços d’afrontar, assimilar i elaborar tot allò que ens està tocant viure i que ens porta a anar resituant la nostra quotidianitat anterior, tant a nivell relacional com personal, una continua nova reubicació en diferents rutines, hàbits i rituals, que teníem establerts i integrats com “lo normal”.
Per això, en temps de Covid és especialment important, l’autocura i posar especial atenció en el nostre benestar, entès en un sentit ampli, benestar físic, emocional i espiritual.
Investigacions sobre autocura i benestar aplicables a temps de Covid
La Dra. Koncha Pinós-Pey i el Dr. Richard Davidson han realitzat investigacions sobre el benestar dins del camp de la Neurociència Afectiva.
Segons el dtr. R. Davidson, la Neurociència Afectiva és “l’estudi dels mecanismes cerebrals subjacents a l’emoció i la regulació de l’emoció. Atès que l’emoció és clau per al benestar, l’estudi de les bases neurals de l’emoció és fonamental per comprendre com podem cultivar el benestar i l’alleujament del patiment. “
Tots dos investigadors parlen dels components de la Neurociència del benestar, que es poden considerar els 5 pilar del benestar:
1) ATENCIÓ (CONSCIÈNCIA)
2) CONNEXIÓ O CONNECTIVITAT
3) RESILIÈNCIA
4) PERSPECTIVA POSITIVA
5) PROPÒSIT DE VIDA
A continuació veurem en què consisteixen aquests cinc pilars i com ens poden ajudar a millorar la nostra autocura i el nostre benestar.
- ATENCIÓ (CONSCIÈNCIA)
La consciència és la capacitat que ens permet connectar-nos amb la nostra experiència actual, centrant la nostra atenció i evitant distraccions.
L’atenció és aquell component que té a veure amb la capacitat d’estar atent al que està passant i com està passant; notant les nostres sensacions corporals, el que sentim, el que pensem, el que estem fent, com ho estem fent, el nostre nivell de tensió o relaxació.
Però pot resultar complicat en l’era digital en què hi ha una enorme quantitat d’estímuls de tota mena que «conviden» a la nostra ment a distreure’s.
Ens podem preguntar, on és la meva ment ara, està enfocada en el que estic fent o està enfocada en una altra cosa?
En les seves investigacions, el Dr. Davidson va trobar que les persones fem servir una mitjana d’un 47% de la nostra vida atenent alguna cosa diferent al que estem fent.
William James en “Els principis de la psicologia”, té un capítol sencer dedicat a l’atenció, dient “l’habilitat per recuperar voluntàriament una atenció dispersa, una i altra vegada, és l’arrel del caràcter i la voluntat. Encara més, ell deia que una educació que entrenés l’atenció seria una educació per a la excellence “.
La capacitat d’atenció té a veure amb la consciència, tant de nosaltres com dels altres i de les situacions que estem vivint, del nostre entorn.
L’atenció és el contrari a anar-nos a el passat o anticipar-nos i preocupar-nos pel futur.
Significa viure en el present, estar en el present, estar present. Està relacionat amb adonar-se, l’atenció plena, l’aquí i ara. Té a veure amb contactar amb el nostre self essencial, el nostre jo profund, la nostra essència.
Dins de prestar atenció i l’auto consciència és destacable la importància de la gestió del nostre món emocional. Es bo desenvolupar la capacitat d’auto observar-nos i no deixar-nos portar per les emocions, que no ens envaeixin, aprendre a no sentir-nos desbordats per les emocions, els sentiments, els pensaments.
La capacitat d’estar en el present, prenent consciència, ajuda a l’auto regulació emocional. I com a conseqüència, ajuda a manejar el estrès i l’ansietat i a tenir un auto control positiu. Això deriva en una major autocura i un major benestar en general.
Desenvolupar la capacitat d’auto observar-nos y prestar atenció ens ajuda a deixar de reaccionar a estímuls interns i/o externs: què ens està passant a nosaltres, com està passant, què passa fora, com està succeint.
- CONNEXIÓ O CONNECTIVITAT: les relacions amb els altres
Tot i la hiperactivitat digital i la sobre estimulació que patim en els nostres temps, moltes persones se senten soles i viuen aïllades en si mateixes.
A més, aquesta situació s’accentua per les restriccions causades pel Covid.
Això tendeix a augmentar les hormones de l’estrès, perjudicant tant la salut física com mental i emocional. D’aquesta manera, el nostre auto cura i el nostre benestar s’alteren.
De fet, alguns estudis apunten a la hipòtesi que el sentiment de soledat pot ser un indicador per desenvolupar malalties com l’Alzheimer.
La necessitat de connectar i relacionar-nos amb els altres és una necessitat intrínseca a l’ésser humà.
La connectivitat derivarà en les habilitats prosocials que possibiliten relacions harmonioses: l’empatia, l’amabilitat cap a nosaltres mateixos i als altres, la tendresa, l’auto compassió, l’altruisme i la gratitud.
Com més gran sigui el nostre auto cura en aquesta situació pel Covid, major benestar sentirem i millor podrem relacionar-nos amb els altres. Com millor estiguem, més podrem ajudar.
- RESILIÈNCIA
La paraula resiliència és un terme adoptat per la Psicologia de la Física, referit a la capacitat que demostra un element sòlid de rebre un impacte i tornar al seu estat natural.
La resiliència es la capacitat amb què ens recuperem de l’adversitat. Aquesta capacitat de recuperació davant de l’adversitat, afavoreix el benestar i la capacitat de superació de les situacions difícils.
El nivell de resiliència té a veure amb:
- Lla història de vida de la persona: els traumes no resolts que tingui, ferides internes que es poden mobilitzar quan succeeixen coses externament, que inconscientment ens ho recorden.
- Del nivell de rigidesa de la ment, de les creences que de vegades dificulten poder acceptar les coses com són, poder reconèixer el que és.
Algunes persones es recuperen de manera més ràpida i altres de manera més lenta.
Amb la pandèmia veiem que hi ha qui està molt afectat, presentant múltiples símptomes, com depressió, ansietat o por a sortir de casa (es parla de la “síndrome de la cabanya”), ets.
Per contra, hi ha altres persones que es van adaptant gradualment a les noves situacions, és a dir, manifesten una major resiliència.
Aquest tipus de persones, resilients, digereixen i elaboren abans i millor els dols les pèrdues i la mort, estant aquests tres aspectes molt relacionats amb la pandèmia.
Un entrenament que ens porti a prestar atenció i connexió, deriva automàticament cap a la resiliència, perquè la persona té més capacitat d’integrar allò que va passar i seguir vivint. Sense quedar-nos atrapats, acorralats, en una situació que no ens permet pensar i sentir amb claredat què volem, cap a on volem dirigir-nos.
És important, que enfoquem la nostra atenció, en la mesura del possible a les nostres diverses tasques quotidianes; no es tracta de fer moltes activitats, sinó de prestar atenció i tenir consciència del que estem fent.
Si en la situació actual de Covid parem atenció a l’important, tindrem una actitud més resilient. D’altra banda, una major resiliència afavorirà lla nostra autocura i el nostre benestar.
- PERSPECTIVA POSITIVA
El nostres diàlegs interns, la manera de parlar-nos a nosaltres mateixos, marca la nostra perspectiva: com ens sentim, què pensem, què fem i com ens relacionem amb nosaltres i amb els altres.
Podem ser autocrítics, crítics amb els altres, exigents, perfeccionistes o necessitar ser complaents.
En aquest sentit, les formes de pensament massa rígides, inflexibles o dogmàtiques solen ser un indicador de la dificultat d’adaptar-nos a situacions canviants.
Tot això ens porta a tenir parts internes que no estan d’acord i que ens generen conflictes. És el que s’anomena “sistemes de la família interna”, segons Richard Schwartz.
Segons la nostra perspectiva, la nostra manera de mirar-nos i mirar els altres, podem tenir dos tipus de regulació emocional.
- Una bona regulació emocional: un clima intern més tranquil i calmat.
- Una desregulació emocional: angoixa, agitació, desbordament emocional, deixar-nos portar pels impulsos i la reactivitat emocional.
La perspectiva positiva és l’habilitat de percebre la part positiva que hi ha en nosaltres i en els altres. Es refereix a la manera en què ens veiem a nosaltres, als altres i la vida.
Es tracta d’assaborir les experiències positives i veure a un altre ésser humà com a tal, amb els seus recursos i les seves mancances, amb els seus aspectes de fortalesa i també amb la seva vulnerabilitat.
Avançar cap a una actitud positiva ajuda a el desenvolupament d’una mirada amable cap a nosaltres i els altres.
En conclusió, la perspectiva positiva és de gran ajuda per a una bona gestió del nostre món emocional, per al nostre auto cura i el nostre benestar, sobretot en temps de Covid.
- PROPÒSIT DE VIDA
El propòsit de vida és el que ens motiva, ens inspira i ens impulsa.
Quin és el meu propòsit a la vida? Quina és la meva missió? Què em fa feliç?
Pensar en aquestes qüestions ens pot ajudar a l’alba amb energies renovades després d’un dia estressant o desagradable.
Més enllà de l’edat o de les circumstàncies que ens toquen viure, conrear un sentit profund de propòsit i significat a la vida té beneficis en el nostre benestar físic i mental.
Re connectar amb el nostre propòsit de vida en aquests temps de Covid pot ser una eina útil per mostrar una actitud d’autocura i aconseguir més benestar.
Com millorar la nostra autocura i el nostre benestar en temps de Covid
Existeixen habilitats i pilars del benestar que vénen configurats en la nostra maleta genètica, mentre que altres s’han anat modelant al llarg dels primers anys de vida.
Tot i així, aquestes habilitats es poden aprendre, potenciar i desenvolupar al llarg de la nostra trajectòria vital. En conclusió, podem aprendre a conrear la nostra autocura i el nostre benestar.
Pot ser de gran ajuda iniciar un procés de psicoteràpia o de creixement personal. A major auto coneixement millor podem gestionar el nostre món emocional i desenvolupar recursos que ens ajudin a regular les nostres emocions i a ser més resilients.
La pràctica sistemàtica de la meditació, pràctiques de respiració, mindfluness, ioga, relaxació, Katsugen,.. ens poden ajudar, entre d’altres.
A més hi ha la importància de l’alimentació, dels complements alimentaris, exercici físic, la necessitat de descans, de goig i gaudir
Si vols més informació sobre mindfulness, aquí tens l’article Mindfulness (atenció plena).
D’altra banda, la Neurociència ha demostrat que el nostre cervell es reorganitza de manera contínua a nivell funcional i estructural.
Aquesta capacitat es tracta de la neuroplasticitat cerebral i és la flexibilitat del cervell per adaptar-se als canvis a través de xarxes neuronals.
Aquests canvis continus són els que fan possible que tot en la vida sigui aprenentatge. Cada vegada que s’aprèn alguna cosa nova, les pròpies neurones formen xarxes per comunicar-se i donar senyals d’una a una altra, mitjançant sinapsis.
Gràcies a aquesta capacitat podem crear noves xarxes neuronals. Per això és important tenir cura, potenciar i desenvolupar el nostre cervell i la nostra ment.
Una bona gestió de l’estrès, de les nostres emocions i dels nostres pensaments ens permet desenvolupar noves habilitats i noves capacitats. D’aquesta manera, vam aconseguir desenvolupar noves xarxes neuronals.
Cuidar el nostre benestar, el nostre cervell i la nostra ment és una qüestió d’aprenentatge i entrenament.
Tot i la situació pel Covid, podem transformar el nostre estil emocional i la nostra actitud promovent una major connexió amb nosaltres mateixos i els altres. Això ajuda a afavorir major auto cura i benestar.
La neuroplasticitat cerebral plena d’esperança la possibilitat de canvi encara que estiguem patint una crisi pel Covid.
Les nostres emocions influeixen en el funcionament de el cervell i les experiències modifiquen el cervell.
En aquest sentit la felicitat depèn en gran part de com mirem i percebem el que està succeint en l’actualitat.
Segons el Dr. Davidson, podem entrenar la ment per ser feliços, donada la plasticitat del cervell.
Ja Santiago Ramón i Cajal deia: “Tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell”.
Aquesta situació que estem vivint pel Covid és una situació de gran impacte (personal, emocional, social i econòmic). No obstant això, pot ser una oportunitat per a la neuroplasticitat, per connectar noves xarxes neuronals.
I l’autocura i el cultiu del benestar ens poden ajudar a desenvolupar nous recursos i a augmentar la nostra resiliència.
D’aquesta manera podem aconseguir encarar les diferents circumstàncies de la nostra vida amb una major consciència, creativitat i empoderament.
Referències bibliogràfiques
Richard Davidson. Article, les quatre claus deL benestar.
Koncha Pinós-Pey. Conferència, Neurociència. Els components del benestar. Entrenament de el Programa de Suport Psicosocial Neuro científic Cognitiu, Emocional i somàtic en el Context d’Emergència.
Richard Schwartz. Els sistemes de la família interna. Editorial Eleftheria.
Alberto Morán. “Santiago Ramón i Cajal, el pare de la neuro ciència”. Revista Dciencia, Ciència per a tothom.
