{"id":18136,"date":"2023-07-13T16:24:04","date_gmt":"2023-07-13T14:24:04","guid":{"rendered":"https:\/\/psicoterapeutabarcelona.es\/el-movimiento-de-la-psicologia-humanista\/"},"modified":"2023-12-13T13:20:46","modified_gmt":"2023-12-13T12:20:46","slug":"el-moviment-de-la-psicologia-humanista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/psicoterapeutabarcelona.es\/ca\/el-moviment-de-la-psicologia-humanista\/","title":{"rendered":"El moviment de la Psicologia Humanista"},"content":{"rendered":"
Assumpta Junyent:<\/strong> RESUM<\/strong> INTRODUCCI\u00d3<\/strong> Es va anar desenvolupant a mesura que un grup de psic\u00f2legs i psiquiatres es van adonar, a trav\u00e9s de confer\u00e8ncies i comunicacions a congressos, de les seves coincid\u00e8ncies en unes mateixes inquietuds i que -tot i la diversitat en les seves posicions te\u00f2riques o en les seves metodologies psicoterap\u00e8utiques- compartien un cert distanciament i protesta en relaci\u00f3 amb alguns dels postulats dels dos paradigmes predominants en psicologia de l’\u00e8poca: el conductista i el psicoanal\u00edtic. La major part d’aquests autors eren d’orientaci\u00f3 fenomenol\u00f2gica o existencial, te\u00f2rics de la personalitat que procedien de la neopsicoan\u00e0lisi o del conductisme i tamb\u00e9 te\u00f2rics de la ci\u00e8ncia com Ludwing von Bertalanffy.<\/p>\n Misiak i Sexton, 1973 en un estudi sobre les arrels hist\u00f2riques de la Psicologia Humanista, proposen la definici\u00f3 seg\u00fcent: \u201cla psicologia human\u00edstica \u00e9s un apropament polifac\u00e8tic a l’experi\u00e8ncia ia la conducta humana que centra la seva atenci\u00f3 En el camp de la Psicologia, malgrat no tenir la unitat d’escola, es va anar plantejant com una alternativa: proposava una visi\u00f3 integral, coherent i l\u00f2gica de la rica complexitat de l’\u00e9sser hum\u00e0, que alhora es va anar consolidant amb una ferma fonamentaci\u00f3 epistemol\u00f2gica del seu enfocament i amb el desenvolupament i estructuraci\u00f3 de metodologies i t\u00e8cniques apropiades i sensibles a all\u00f2 m\u00e9s espec\u00edficament hum\u00e0: la llibertat, la consci\u00e8ncia, la creativitat, els valors, els sentiments o la dignitat.<\/p>\n<\/div>
\npsic\u00f2loga cl\u00ednica i psicoterapeuta<\/p>\n
\nEl motiu del present article \u00e9s donar a con\u00e8ixer alguns aspectes generals del Moviment de la Psicologia Humanista com a \u201ctercera for\u00e7a\u201d en el camp de la Psicologia -despr\u00e9s de la psicoan\u00e0lisi i del conductisme-, els principis m\u00e9s importants que comparteixen els diferents Models de l\u00ednia Humanista , i alguns dels aspectes metodol\u00f2gics i cient\u00edfics que els sostenen. No pret\u00e9n, en cap moment, ser una cr\u00edtica a cap dels models alternatius; ben al contrari, simplement pret\u00e9n reflectir les bases essencials en qu\u00e8 es recolza la Psicologia Humanista, partint d’una visi\u00f3 integradora i respectuosa de les aportacions de cadascuna de les diferents escoles a l’estudi de la complexitat de la condici\u00f3 humana.<\/p>\n
\nEl moviment de la Psicologia Humanista va sorgir a Am\u00e8rica del Nord durant el segle XX als anys 50 i principis dels 60, com un moviment social interdisciplinari predominantment psicol\u00f2gic, per\u00f2 no de forma exclusiva, ja que es va anar manifestant en tots els aspectes del pensament i de la interacci\u00f3 humana: sociologia, antropologia, educaci\u00f3, pol\u00edtica, teologia i filosofia.<\/p>\n
\nen la singularitat de l’home i en la seva autorealitzaci\u00f3\u201d (1973, p. 127).<\/p>\n